SisŔ Joan Mirˇ

somdesise@gmail.com

Un Poc d'Hist˛ria (III).

miro6 | 19 Maig, 2011 11:02

Edat Moderna

Eivissa pateix des de la Baixa Edat Mitjana i fins el s. XVIII la pirateria berberesca, que deixa una gran marca a l'imaginari col·lectiu i a la literatura popular illenca, i provoca el despoblament de Formentera. La primera conseqüència serà la creació d'un sistema de torres de defensa per tota la costa de l'illa. A més, les esglésies rurals d'Eivissa i les mateixes cases pageses es faran en llocs elevats i amb grans parets per a protegir-se dels atacs de la pirateria. A més, durant el regnat de Felip II es construeixen les monumentals muralles que actualment envolten la ciutat antiga d'Eivissa (Dalt Vila).

Durant la Guerra de Successió Eivissa es declara lleial a l'arxiduc Carles d'Àustria i és, de fet, l'últim territori a caure el 1715, ja què a les Illes no s'hi envià cap flota fins després de la caiguda de Barcelona i a Eivissa no s'hi envià res fins després de la caiguda de Mallorca. Les conseqüències a l'illa, igual que a Mallorca, seran molt menors que a Barcelona i no hi haurà forta repressió. El Decret de Nova Planta de les Illes Balears posa punt i final a la tradicional divisió d'Eivissa en quartons i amb un únic consell comunal, la Universitat. A més de desaparèixer aquesta institució d'autogovern, s'implanta el municipi castellà i es divideix l'illa en 18 municipis. Fora Vila el poblament a l'illa era absolutament dispers (cases pageses amb la seva terra al voltant), amb només petits nuclis de població a Santa Eulària des Riu i Sant Antoni de Portmany, de manera que es decideix urbanitzar l'illa. Es creen municipis "virtuals" sense cap nucli de població per tal d'intentar concentrar els pagesos. Aquesta distribució resulta ineficaç i finalment es decideix ressuscitar els quartons, dividint-se el territori de Fora Vila en els actuals quatre municipis. Es creen també durant el s. XVIII la majoria d'esglésies rurals, una per cadascun dels territoris que haurien d'haver estat municipis. Així, a Eivissa s'associa poble a parròquia i no a municipi.Pel que fa a la sal, que era la major riquesa natural de l'illa, Guillem de Montgrí havia cedit els drets sobre la seva explotació al poble d'Eivissa, de manera que, en aparèixer, va ser el govern comunal de les Pitiüses, la Universitat, qui va administrar les rendes de la sal fins que aquesta institució fou eliminada com a conseqüència dels Decrets de Nova Planta (1715) i la monarquia se les va quedar per dret de conquesta.

El 1782 Carles III atorga a la vila d'Eivissa el títol de ciutat per tal de poder ser seu episcopal i desvincular-se de la seu tarragonina, de la qual encara es depenia com a conseqüència dels antics vincles feudals.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIË: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb