SisŔ Joan Mirˇ

somdesise@gmail.com

Tema 12.

miro6 | 14 Maig, 2011 14:41

Narracions: Generalment les narracions s’escriuen en primera o en tercera persona.El narrador pot participar en els fets que conta o pot participar-hi. Vocabulari: adjectius per descriure. Usam adjectius per explicar com són les persones, els animals, les plantes i les coses, és a dir, per descriure les qualitats dels noms que acompanyen. Exemple d’adjectius que ens poden servir per explicar com són les persones, les plantes, les coses... Gegantí, gran, exuberant..Forma: bonyegut, pla,  llisa, triangular, sinuós, corb...Color: Rosat, verdós, turquesa, mat, grisosa, marronós...Grandària: gran, immens, minúscul, gegantina, petitíssim... Gramàtica: el grup del subjecte i el grup del predicat. El nucli del subjecte sol ser un nom o un pronom. Quan el nucli del subjecte és un nom pot anar sol o acompanyat d’altres paraules. Si va acompanyat d’altres paraules forma un grup nominal. (GN)El nucli del predicat és un verb que pot anar acompanyat d’altres paraules. Els verbs ser, estar, semblar o parèixer són verbs atributius. Expressen existència, situació o altres qualitats del subjecte: com és, com està, com es troba.El predicat d’aquestes oracions s’anomena predicat nominal i està format per un verb copulatiu o atributiu i el complement, s’anomena atribut. El Subjecte concorda en gènere i nombre amb l’atribut. Els altres verbs, que expressen accions, s’anomenen predicatius: cantar, fregir, convèncer, etc. 

Dictat

miro6 | 22 Abril, 2011 10:41

                           L’òpera Xinesa. 

Sobre l’escenari no hi ha teló ni decorats! De sobte, sona el gong. Apareix un personatge amb un vestit de seda taronja o groc adornat amb un drac. La cara, tota maquillada, li brilla. Els ulls li donen voltes. Canta i balla, fent moviments estudiats, estranys com els d’un insecte. De cop i volta, s’immobilitza... Després, s’evapora en una inesperada pirueta, perseguit per una repicadissa de tocs de gongs. En el teatre xinès, la pantomima, l’òpera i l’acrobàcia es barregen segons velles tradicions de moltes desenes de segles, el públic no va a l’espectacle per escoltar la història, que sovint ja coneix. Hi va per admirar la bellesa, la perfecció i, sobretot, el virtuosisme de l’actor.

 

tema 11

miro6 | 22 Abril, 2011 10:19

                                     Tema 11. 

El text instructiu és un text que descriu un tipus d’activitat, el material necessari i les indicacions precises, clares i ordenades per dur-ho a terme.  

Vocabulari: definició d’adjectius. Definim els adjectius utilitzant sinònims i explicant-ne el significat. 

Aquí tenim parelles d’adjectius que podem considerar sinònims:(lliure, independent) (rodona, esfèrica) (creatiu, imaginatiu) escàs, deficitari) ( obscur, fosc) (audaç, temerari) 

Gramàtica: la preposició i la conjunció. Hi ha paraules i expressions que són invariables i funciones com a elements d’enllaç de les oracions. 

Les preposicions relacionen les paraules en les oracions. Poden ser simples (a, amb, cap, contra, de , devers, dins , en , entre , envers , malgrat , per , segons , ense, etc. ) o compostes ( cap a, des de , fins a , per a , etc.) 

Les conjuncions  enllacen paraules, grups de paraules o oracions: Són conjuncions: i, ni, o, o bé, però, sinó, doncs, perquè si, mentre, etc. Locucions conjuntives: fins i tot, no obstant això, sinó que, de manera que, ja que, com si , encara que, etc. 

Ortografia: essa sonora i essa sorda.  

Per representar el so de la essa sorda escrivim:

 -         S en qualsevol posició: respirar, sol, pas, etc.

-         SS només entre vocals: terrassa, cossiol, pissarra, etc.

-         C davant les vocals e,i: Celest, cinturó, pacient, etc.

-         Ç davant les vocals a,o,u: calçar, lliçó, forçuda,etc.

-         I, també, a final de paraula: lluç, plaç, calç,etc.

tema 10.

miro6 | 22 Abril, 2011 09:47

                                        Tema 10. 

 

Les paraules que s’usen per a designar nous aparells o noves realitats s’anomenen neologismes. De vegades els neologismes provenen d’altres llengües : surf, rimel, orsai.

  Gramàtica: Punt i coma, dos punts i punts suspensius. 

El Punt i coma (;) s’utilitza per separar en una oració parts que ja tenen coma: aquell tren, els dels vagons de fusta, és el turístic, aquell altre, el dels vagons metàl·lics, és el de mercaderies; aquest, que és el més nou, és el correu.

 

Els dos punts (:) s’utilitzen per introduir enumeracions o sèries, exemples i citacions textuals. Després dels dos punts, generalment, s’escriu en minúscula.

 

Els Punts suspensius(...) s’utilitzen:

-         quan es deixa sense acabar el que s’escriu, tant si és una enumeració o un text, perquè se suposa que se sap el que ve a continuació.

-         Quan es vol  expressar misteri, dubte, sorpresa, temor, etc.

 Accent diacrític. L’accent que serveix per a distingir unes paraules d’altres que s’escriuen igual s’anomena diacrític.

 

Exemples:

Son: ganes de dormir; el seu, la seva

Són: 3a persona singular present indicatiu del verb ésser.

Neta: sense taca, de brutícia.

Néta: filla d’un fill o d’una filla.

Dona: femella de l’espècie humana.

Dóna: 3a persona singular present indicatiu del verb donar.

Sol: astre, nota musical, sense companyia, sense ningú més.

l: superfície del terreny o d’altra cosa sobre la qual es camina.

   

Tema 9.

miro6 | 08 Marš, 2011 12:25

Escrivim: Les síl·labes dels versos.


Per comptar les síl·labes dels versos cal comptar des de la primera síl·laba fins a la darrera síl·laba tònica de cada vers.

De vegades, quan una paraula acaba amb vocal i la següent hi comença les pronunciam i comptam en una sil·laba: que ha.


Vocavulari: camps semàntics.


Un grup de paraules que tenen significats amb una certa relació constitueixen un camp semàntic. Els diccionaris ideològics contenen les paraules agrupades per camps semàntics.


 (Segueix)
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb